Propostes de temes per a xerrades i cursos

El joc és l’activitat central de l’infant durant els primers 7 anys de vida. Farem un recorregut sobre les diferents etapes del joc des dels primers mesos de vida fins els 7 anys: la manipulació, el joc d’imitació, el joc imaginatiu, el joc de rols i el joc amb regles. Parlarem dels espais, els materials més adequats a cada etapa, del paper de l’adult i quins son els principals «aliments» pel joc. I analitzarem la importància que té el joc lliure en diferents aspectes de la vida de l’infant com el àmbit emocional, social i cognitiu.

Ens centrem en aprofundir en el desenvolupament de la motricitat fina i la manipulació i el joc d’imitació fins quan comença la imaginació. Podrem parlar amb temps sobre les millors joguines i quin és el paper de l’adult en aquesta etapa. Com podem organitzar els espais i crear una bona base pel joc lliure i autònom. Veurem la gran importància que té aquesta etapa del joc en el desenvolupament integral dels infants.

Parlarem en profunditat sobre el paper de la imaginació en el desenvolupament integral de l’infant i com propiciar un joc imaginatiu que sigui ric i satisfactori. Veurem com es desenvolupa el joc de rols i quan arriba l’interès pels jocs amb regles. Parlarem del paper de l’adult en aquesta etapa, sobre els materials de joc i sobre com organitzar els espais.

Sentir-se bé en el cos i tenir un bon domini del moviment és molt important per un desenvolupament global dels infants durant tota l’etapa d’infantil. A més, avui ja sabem que la motricitat tant grossa com fina té un gran impacte en els processos cognitius i és primordial per garantir un bon aprenentatge escolar en el futur.

En aquesta sessió repassarem les etapes del procés motriu dels infants compartint les investigacions d’Emmi Pikler i de Hengstenberg i parlarem de com ajudar que els infants tinguin una bona coordinació, força, flexibilitat i harmonia de moviment. També parlarem de la importància de respectar els ritmes individuals i l’autonomia.

La idea de que els infants necessiten estimulació està molt arrelada en la nostra cultura. El problema és que més aviat tendim a la sobre estimulació i això provoca nerviosisme i estrès. Parlarem dels dotze sentits que proposa la pedagogia Waldorf i veurem quins estímuls realment necessiten per un desenvolupament sa de tots els sentits.

L’impuls del grafisme és un impuls natural i universal, mirant els dibuixos dels infants podem observar com plasmen processos interns del seu organisme. És important preservar i protegir el seu dibuix espontani. Parlarem del procés del dibuix, de quan els hem d’oferir material per dibuixar, quin és el material més adequat a cada etapa, sobre la tendència que tenim els adults de sobre valorar el resultat final i la relació entre el grafisme dels primers anys i l’escriptura.

El procés d’aprenentatge es fa des de dins, seguim un procés de maduració de l’infant. Què passa quan volem accelerar aquest procés sense respectar els ritmes individuals? Parlarem de les eines principals que tenen els infants per aprendre: l’autonomia, l’interès, la voluntat, la investigació, la imitació, la imaginació, etc.

Quan és el moment de començar amb els contes? Què significa per l’infant aquest moment d’intimitat i exclusivitat amb l’adult? Parlarem dels contes més adequats a cada etapa, dels continguts universals dels contes tradicionals i els arquetips, de les diferents maneres de narrar un conte, dels contes orals, dels contes il·lustrats, dels contes representats, dels contes inventats, etc.

Posar límits és un dels aspectes difícil que ens trobem en educar els infants. Perquè és difícil? Quins límits necessiten a cada etapa? Com podem trobar un equilibri entre la rigidesa i la permissivitat? Són incompatibles la llibertat i els límits? Són necessaris els castics? Què passa quan els infants no responen a l’expectativa de l’adult? Com podem posar els límits dins d’un marc de respecte? Aprofundirem en conceptes com «autoritat», «obediència», i d’altres.

Poc a poc els infants van construint eines socials que els permet conviure amb altres iguals, però és un procés d’aprenentatge que demana el seu temps i on l’adult hi té un paper molt important. Quan estan preparats per gestionar situacions de conflicte? Com ha d’actuar l’adult quan hi ha conflicte entre els infants? Quin model donem nosaltres perquè els infants ens puguin imitar? Què passa amb les etiquetes de «víctima» i «agressor»?

Més enllà de la polèmica de si estem a favor o en contra, aprofundirem en el tema de quan és un bon moment per introduir les noves tecnologies, quins son els pro i els contres, què passa a l’infant quan està davant d’una pantalla i sobre diferents investigacions sobre el funcionament del cervell. Parlarem sobre les conseqüències que hi pot haver en el desenvolupament de la voluntat, en les capacitats imaginatives i en el joc lliure de l’infant.

Tenim tendència a pensar que el procés de control d’esfínters depèn de l’acció de l’adult i que és un aprenentatge que resulta d’un entrenament. Les investigacions de l’Institut Pikler ens dona una altra manera d’entendre el tema ja que han observat que si els donem temps, els infants arriben a desenvolupar aquestes capacitats per ells mateixos seguint els seu ritme individual sense la necessitat de la intervenció directe de l’adult.

Vestim, desvestim i canviem bolquers moltes vegades en un dia, durant setmanes, mesos i anys… Podem aprofitar aquest moment per tenir una relació de qualitat amb els infants? Per fer que sigui un moment interessant per l’infant en comptes d’una lluita? Podem transformar aquests moments en moments d’aprenentatge, en un diàleg, on l’infant troba l’oportunitat d’experimentar amb autonomia i descobrir el seu cos?

És possible transformar el moment dels àpats en un moment agradable per a tothom?

Com podem aconseguir que els infants creen una base saludable en la seva relació amb el menjar?

És important que els infants puguin jugar per experimentar amb el menjar? Quins límits necessiten els infants quan mengen? Han de poder triar lo que mengen? Què passa quan no mengen prou? Han de menjar sols o amb tota la família? Quin seria el mobiliari més adequat a cada etapa? Com podem tenir una actitud respectuosa amb els infants a l’hora dels àpats?

Els primers mesos de vida d’un infant no sempre és fàcil, arriben a una món desconegut i han d’aprendre i adaptar-se a molts circumstàncies noves. En aquesta sessió compartirem algunes qüestions que poden ajudar en aquests començaments tan als pares com als nadons, per exemple sobre com acompanyar el plor, sobre el dormir, si necessiten xumet, quins estímuls necessiten, en quines postures els podem posar, de quina manera els podem transportar, etc.

Parlarem de quin era Emmi Pikler, sobre els seus inicis i les seves aportacions principals. Tractarem el tema del moviment lliure, de la no interversió de l’adult en el procés motriu, del tracte respectuós a l’infant en els moments de cura, etc. Parlarem en general de l’Institut Pikler-Lóczy i sobre algunes de les investigacions que s’hi han fet.

La pedagogia Waldorf va ser creada per Rudolf Steiner a Alemanya a principis del segle XX. Avui en dia està molt estesa per tot el mon, als cinc continents. La seva principal característica que la diferencia d’altres pedagogies alternatives és la visió d’ésser humà com un ser espiritual. Parlarem d’aquesta imatge d’ésser humà i de les bases de la pedagogia, del ritme dels septennis, de com funciona una escola Waldorf, de com és la pràctica educativa en l’etapa infantil, de com i quan es fa el procés de lectoescriptura i sobre com funciona la primària.

Contacta amb mi

Si desitges més informació sobre els meus serveis, no dubtis en posar-te en contacte amb mi.

Ho pots fer mitjançant aquest formulari de contacte:

Contáctanos