Cireres al Febrer

cerezos-japon2-a1

Cireres al Febrer

L’altre dia , a principis de curs, comprant material escolar, em vaig trobar amb una mare a la cua per pagar. M’explicava que el seu fill que estava començant primer d’ESO li estava costant molt l’adaptació al nou cicle. Li vaig preguntar si era dels petits del seu curs i em va dir que si, que era nascut a finals de l’any.

Em trobo constantment famílies que pateixen perquè els seus fills no estan preparats per enfrontar una situació escolar concreta per falta de maduresa. Tan difícil seria respectar els seus processos?

El pas d’infantil a primària és clau. Hauríem de valorar d’una manera global cada infant abans de passar-lo a primària, tal com es fa a les escoles Waldorf. A més, si a les escoles infantis els nens i nenes estiguessin barrejats de 3 a 6 anys, quan algú per falta de maduresa es queda a infantil no repeteix curs, simplement viu un altre any abans d’anar a la primària.

Per més que estimulis i pressionis un cirerer no et donarà cireres al mes de febrer. Els infants no poden respondre a les demandes dels mestres si no estan madurs, la psicologia ja ho sap això des de fa temps.

En relació a aquest tema de la maduresa hi ha una cosa que m’indigna especialment. És l’exigència que es fa a les famílies de que els infants que entren a P3 ja no portin bolquers. El fet de que a un infant de P3, que potser només té dos anys i mig, no se’l canvia si ho necessita perquè no és feina de la mestra. En moltes escoles la norma és que l’infant es queda brut i moll, sense bolquers (perquè estan prohibits al segon cicle d’infantil), i ha d’esperar que vingui un familiar a solucionar el problema. Per mi aquesta situació és més que una falta de respecte, és una violència. A un infant de dos o tres anys també se li ha de tractar amb dignitat.

Sabem avui que el control d’esfínters tal com ho mostren les investigacions de la metgessa Judit Falk no és un tema de entrenament ni de voluntat, , és un procés complex i un tema de pura maduresa a molt nivells, no només fisiològic.

Entenc que tal com està estructurada l’escola les mestres potser no tenen condicions de canviar els infants però s’ha de buscar d’altres solucions que no passin perquè siguin els mateixos infants qui hagin d’assumir les conseqüències.

El que deixa de buscar lo que no hi és i mira atentament veurà lo que si que hi és: unes flors precioses. Entre tots tenim la responsabilitat d’humanitzar l’escola pel bé dels infants.

Cerezas en Febrero

cerezos-japon2-a1

El otro día, a principios de curso, comprando material escolar, me encontré con una madre en la cola para pagar. Me explicaba que su hijo que estaba empezando primero de ESO le estaba costando mucho la adaptación al nuevo ciclo. Le pregunté si era de los pequeños de su curso y me dijo que sí, que era nacido a finales del año.
Me encuentro constantemente familias que sufren porque sus hijos no están preparados para enfrentar una situación escolar concreta por falta de madurez. ¿Tan difícil sería respetar sus procesos?
El paso de infantil a primaria es clave. Deberíamos valorar de forma global cada niño antes de pasarlo a primaria, tal como se hace en las escuelas Waldorf. Además, si en las escuelas infantiles los niños estuvieran mezclados de 3 a 6 años, cuando alguien por falta de madurez se queda en infantil no repite curso, simplemente vive otro año antes de ir a la primaria.
Por más que estimules y presiones a un cerezo, no te dará cerezas en el mes de febrero. Los niños no pueden responder a las demandas de los maestros si no están maduros, la psicología ya lo sabe desde hace tiempo.
En relación a este tema de la madurez hay algo que me indigna especialmente. Es la exigencia a las familias de que los niños que entran en P3 ya no lleven pañales. El hecho de que a un niño de P3, que quizá sólo tiene dos años y medio, no se le cambia si lo necesita porque no es tarea de la maestra. En muchas escuelas la norma es que el niño se queda sucio y mojado, sin pañales (porque están prohibidos en el segundo ciclo de infantil), y tiene que esperar que venga un familiar a solucionar el problema. Para mí esta situación es más que una falta de respeto, es una violencia. A un niño de dos o tres años también se le debe tratar con dignidad.
Sabemos hoy que dejar los pañales tal como lo muestran las investigaciones de la doctora Judith Falk no es un tema de entrenamiento ni de voluntad, es un proceso complejo y un tema de pura madurez a muchos niveles, no sólo fisiológico.
Entiendo que tal como está estructurada la escuela las maestras quizás no tienen condiciones de cambiar los niños pero hay que buscar otras soluciones que no pasen por ser los mismos niños quienes tengan que asumir las consecuencias.
Cuando dejamos de buscar lo que no está y miramos con atención vemos finalmente lo que sí que está: unas preciosas flores. Entre todos tenemos la responsabilidad de humanizar la escuela por el bien de los niños.