Cireres al Febrer

cerezos-japon2-a1

Cireres al Febrer

L’altre dia , a principis de curs, comprant material escolar, em vaig trobar amb una mare a la cua per pagar. M’explicava que el seu fill que estava començant primer d’ESO li estava costant molt l’adaptació al nou cicle. Li vaig preguntar si era dels petits del seu curs i em va dir que si, que era nascut a finals de l’any.

Em trobo constantment famílies que pateixen perquè els seus fills no estan preparats per enfrontar una situació escolar concreta per falta de maduresa. Tan difícil seria respectar els seus processos?

El pas d’infantil a primària és clau. Hauríem de valorar d’una manera global cada infant abans de passar-lo a primària, tal com es fa a les escoles Waldorf. A més, si a les escoles infantis els nens i nenes estiguessin barrejats de 3 a 6 anys, quan algú per falta de maduresa es queda a infantil no repeteix curs, simplement viu un altre any abans d’anar a la primària.

Per més que estimulis i pressionis un cirerer no et donarà cireres al mes de febrer. Els infants no poden respondre a les demandes dels mestres si no estan madurs, la psicologia ja ho sap això des de fa temps.

En relació a aquest tema de la maduresa hi ha una cosa que m’indigna especialment. És l’exigència que es fa a les famílies de que els infants que entren a P3 ja no portin bolquers. El fet de que a un infant de P3, que potser només té dos anys i mig, no se’l canvia si ho necessita perquè no és feina de la mestra. En moltes escoles la norma és que l’infant es queda brut i moll, sense bolquers (perquè estan prohibits al segon cicle d’infantil), i ha d’esperar que vingui un familiar a solucionar el problema. Per mi aquesta situació és més que una falta de respecte, és una violència. A un infant de dos o tres anys també se li ha de tractar amb dignitat.

Sabem avui que el control d’esfínters tal com ho mostren les investigacions de la metgessa Judit Falk no és un tema de entrenament ni de voluntat, , és un procés complex i un tema de pura maduresa a molt nivells, no només fisiològic.

Entenc que tal com està estructurada l’escola les mestres potser no tenen condicions de canviar els infants però s’ha de buscar d’altres solucions que no passin perquè siguin els mateixos infants qui hagin d’assumir les conseqüències.

El que deixa de buscar lo que no hi és i mira atentament veurà lo que si que hi és: unes flors precioses. Entre tots tenim la responsabilitat d’humanitzar l’escola pel bé dels infants.

2 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *