Montserrat Miró
El projecte de l’escola bressol La Font del Rieral volia ser diferent i acostarse més a una casa, a
un jardí per infants. Les persones que van projectar la seva construcció volien que així fos,
acollidora, càlida, bonica, natural… i per tant les persones que hi vam començar a treballar també
volíem que fos un espai on poder jugar, créixer, compartir, acollir als infants, les seves famílies i a
nosaltres, les educadores. Però com tot començament necessita un punt de partida… vam tenir clar
que necessitàvem alguna persona que ens ajudés a consolidar aquest començament aquest punt de
partida, una persona que conegués l’escola bressol però des de una altra vessant… diferent.
Vam contactar amb la Sònia Kliass, psicòloga i professional de l’educació Waldorf.
Quan li vam fer saber que volíem que ens acompanyes de seguida ens va dir que si, però que no
havia fet cap assessorament a cap escola bressol, precisament era això el què volíem!!
La seva aportació va ser molt enriquidora, sobretot quan ens va parlar de la importància de l’actitud
de l’adult que està amb l’infant tant petit, ens va comentar com necessita un model a qui mirar,
confiar, compartir…un adult real amb actituds reals, paraules reals, activitats reals… no fingides
sense sentit…per ex. :arreglar joguines, netejar el jardí, cosir, organitzar els espais, atendre les
seves necessitats individualment,viure cada dia amb naturalitat…, ens va ajudar a buscar a cada
una de nosaltres el què feia falta perquè el dia a dia a l’escola passes amb una continuïtat lògica, fer
que l’escola sigui real, quotidià, agradable, amb una continuïtat natural en la vida de l’infant.
« El què comentem i fem amb els infants tingui un significat per ells i per tant hem de fer una bona
observació»
“ Si volem que els infants portin la gorra al jardí per el sol… perquè no la portem nosaltres
també?”
“ Si volem que ens respectin la nostra feina… perquè no respectem la feina dels infants?”
També ens va comentar, amb molta fermesa, quines són les necessitats dels infants petits, essent
una de les principals: estar amb la seva família. L’escola no és el seu espai natural, però és
necessari per la situacions familiars, per la reconciliació laboralfamiliar. Però tenim l’obligació de
fer la feina ven feta i amb professionalitat.
“Quan l’escola s’assembli més a una casa més propers estarem dels infants”.
En les trobades amb la Sònia també escoltava les nostres preocupacions i ens ajudava ha resoldre-
les amb respecte. Com ajudar en els conflictes entre els infants, observar les situacions amb una
distància prudent per no intervenir directament, actuar amb confiança envers les seves capacitats.
Ens va fer veure una altra manera d’estar.
Quan més properes estàvem a les necessitats dels infants més calmada era la nostra feina, si tenien
son podien dormir, si tenien gana podien menjar, si estaven tristos podien estarho. Respectant els
moments de cura com els més importants a la Font del Rieral.
Gràcies a ella vam poder engegar el projecte amb seguretat, confiança que ens va ser retornada per
part de les famílies i els infants.
“ Quan entres a l’escola el temps canvia, els nens es calmen, i nosaltres respirem”.
“ Al matí el meu fill li fa mandra aixecarse i pregunta, avui anem a la Font? quan li dic que sí es
lleva sense mandra!”.
“ No entenc gaire la vostra manera de fer… però la meva filla està tant contenta que tinc ganes de
quedarme un dia amb vosaltres i saber què passa!”.
La Sònia va contribuir amb tot això i també va voler compartirho amb les famílies fent dues
xerrades a l’escola on tot anava quedant més explicat.
Gràcies Sònia i, com et vam comentar: Ens vas ajudar a obrir la nostra ànima!
